IFIGÈNIA
Ifigènia, en la mitologia grega, filla gran d'Agamèmnon i de Clitemnestra. Abans de la guerra de Troia, quan les forces gregues es preparaven per salpar de Áulide a Troia, un fort vent del nord va retenir als mil navilis grecs al port. Un endeví va revelar que Àrtemis, deessa de la caça, estava furiosa perquè els grecs havien matat a un dels animals salvatges que ella protegia. L'única manera d'apaivagar a la deessa i obtenir vents favorables per salpar era sacrificar a Ifigenia. Agamèmnon, enfervorit per la seva ambició de conquerir Troia, va aprovar el sacrifici. Va fer cridar la seva filla a Micenes, dient-li que es casaria amb Aquil·les, el més gran dels herois grecs. Quan la noia va arribar a Áulide, la van portar a l'altar d'Àrtemis i va ser immolada. Immediatament, el vent del nord va deixar de bufar i els vaixells grecs van salpar cap a Troia. En les tragèdies de l'autor grec Eurípides, Ifigènia no és sacrificada. Àrtemis, que no permetria que el seu altar es taqués amb sang humana, la substitueix per una cérvola i porta a Ifigènia a Tàurida (actual Crimea). Allà es va convertir en la sacerdotessa principal del temple de la deessa. Passats molts anys, Orestes, el seu germà, la va rescatar i va tornar amb ell a Micenes. (Encarta)
Autor: Sébastien Bourdon, 1653