L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dónaun toc de singularitat respecte de la romana. Pel que fa als homes, els herois els superen aclaparadorament en força, audàcia i llestesa, però els uns i els altres comparteixen una mateixa condició mortal. Només els déus poden gaudir del do de la immortalitat. Hi ha dos tipus d’herois, d'una banda, hi ha els herois de caràcter cultural, que són els que han fundat ciutats o han instaurat algun tipus de festival i d'altra banda, hi ha els herois guerrers o aventurers. Quan l'heroi mor, es converteix en un difunt memorable, i les seves accions passen a ser recordades i lloades pels vius. La seva memòria origina un culte local de ritus i sacrificis específics al voltant del seu sepulcre. Moltes famílies nobles pretenen provenir d'un cèlebre heroi, i nombroses ciutats es gloriegen de tenir com a fundador mític tal o qual semidéu. Els cultes heroics, sobretot a nivell local, gaudiren d'una importància extraordinària en l'antiga Grècia.