El mite segons Hesíode:

 

Hesíode tracta el mite de Prometeu a les seues dues obres majors, la Teogonia i Treballs i dies, amb petites diferències entre totes dues versions. Bàsicament, a la Teogonia se centra en els enganys de Prometeu a Zeus, mentre als Treballsdesenvolupa la relació del mite de Prometeu amb el de Pandora, més esquemàticament tractada a l'altra obra.

Segons la versió exposada per Hesíode a la Teogonia, Prometeu seria fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene, i germà d'Atles, Epimeteu i Meneci. La versió d'Hesíode presenta a Prometeu com un rebel contra el poder legítim de Zeus, de part del qual se situa el poeta. Hesíode conta dos enganys de Prometeu a Zeus. El primer té a veure amb l'explicació mítica de l'origen dels sacrificis als déus. Segons això, Prometeu va sacrificar un bou a Mekone, a la regió d'Argos i el va esquarterar. Després, en va fer dos munts, un amb la carn i les entranyes de l'animal i l'altre amb els ossos i el greix. Va cobrir aquest amb la pell del bou per donar-li un aspecte més atractiu i va demanar a Zeus que escollira la part que més li agradara. La part triada per Zeus seria d'ací endavant la que seria oferta als déus, mentre que l'altra quedaria per als hòmens. Zeus, enganyat per l'aparença, va triar el munt que contenia els ossos i el greix, i es va enfurismar terriblement contra Prometeu. Aquest mite serveix per explicar el fet que els grecs sacrificaren als déus només els ossos i el greix dels animals, cremant-los i fent així que el fum arribara fins als déus.

Segons la Teogonia, Zeus, enutjat per l'engany que Prometeu havia ordit per tal d'afavorir els humans, els va castigar privant-los del foc, la qual cosa va provocar la misèria del gènere humà, incapaç d'escalfar-se o de cuinar aliments. Amb la intenció d'ajudar els hòmens, Prometeu va furtar el foc als déus, amagant-lo dins d'una canya buida i donant-lo als humans. Zeus es va enfurir tant que va ordenar un doble càstig: un per a Prometeu i un altre per als hòmens.

D'una banda, Zeus va lligar Prometeu amb cadenes a una columna i li va enviar una àguila que li menjara el fetge, el qual creixia de nit en la mateixa quantitat que l'ocell havia menjat de dia. Prometeu va patir aquest càstig fins que Heracles el va alliberar. Hesíode no dóna detalls sobre la ubicació de la columna on Prometeu sofria el càstig.

Pel que fa als humans, en aquest punt el mite de Prometeu es lliga amb el mite de Pandora. En aquesta part de la història de Prometeu són sobretot els Treballs els que donen una versió més completa. Segons la Teogonia, com a càstig per compensar el bé que Prometeu els havia fet, Zeus va ordenar Hefest, el déu ferrer, que construirà una figura femenina, de la qual no s'esmenta el nom. A la versió de la Teogonia, la deessa Atenea la vesteix i el propi Hefest fa una diadema. Zeus la va presentar als déus i als hòmens, que quedaren meravellats. Zeus oferí la dona a Epimeteu, germà de Prometeu, qui l'acceptà. A la Teogonia no s'explica la història de la caixa o gerra de Pandora.

A la versió dels Treballs, apareix el nom de la dona, Pandora. A més, la col·laboració dels diferents déus en la fabricació de la dona està molt més desenvolupada: Hefest la forma amb terra i aigua, li dóna veu i força humana i fa el seu rostre semblant al de les deesses; Atenea li ensenya l'art del teixit; Afrodita la dota d'atractiusexual i Hermes d'intel·ligència cínica i un caràcter voluble, a més d'omplir-li el pit de mentides. Les Gràcies i la Persuasió la van embellir amb collars i les Hores la van coronar amb flors. Una vegada acabada, Zeus encarrega a Hermes que oferisca el regal a Epimeteu. Aquest no fa cas del consell de son germà Prometeu, qui l'havia avisat que no acceptara cap regal de Zeus, i l'accepta. Després, Pandora va destapar una gerra que contenia els mals i les preocupacions, de les quals els hòmens havien estat lliures fins llavors, i les va escampar pel món. Només l'Esperança va romandre dins de la gerra.